Ugalda ke Belinda Cannone. München 1938 ~ München 2025
München 1938 ~ München 2025
Belinda Cannone, i berpotik is undeksik.
Teliz sanegayan dene francavafa Sud-Ouest fela ba 23/02/2025.
Francavaf teliz isu xantaza : https://www.sudouest.fr/politique/opinions/la-chronique-de-belinda-cannone-munich-1938-munich-2025-23307255.php
Kalavara gan Troubadour.
Kaxaá, vol tí aptacik va tawavagaderopa. Voxen wetce europaf wideyikack, gokalí da gan darefa saftatena al zo tuwidlapá : kire naruckuyú da jinafa tamava batvieli grupena mulon su zo betayar, isen va warzaf firday en di kofit.
Jinafa tamava, vey ke Toleafa Tamavageja, tiyir Europa rojuna gan amerikafa gijarotiacapa. Va betcoba ( va jontika rotuca edje tiyí jotaf ) icde Amerika rotrakuyut, voxe valeva inaf wiltap idulackon kotote tigiyit.
Mali libura va Trump, lana duvusaca koe dewitceem altoz mamayar : i « oviskaf ». Oviskuca tir kolma dofa gu torkevikeem : Stalin ok Hitler ok Mao va swavakola is daguca ta gijuca is volbecuca vas ureptapa diyid. Batcoba me tir antafa pebura, voxen lan akolopaf lum ke banyon korobik sokruldeyer. Ison, Trump nutir meblodaf isen metan rolaner da in me xuvayosason gitegir. Va fintak rune lana kanadafa dolta al karolá : « Kot Amerikik gan milgik zo godositar ».
Danexa ke daza dilizeyesa ik dakteyena bal Walvedeyafa Laxa icde Musuca koe München tid meropatana. Solve trakuyut da va dofa tamava ( yoltana gu « Talteka ») do Tanarasokeem voladre tadleyev, pune ve tiyit antaf voxise gan in zo rotaskipeyet : me co tit umeke trumaf gu muxasa nuyuca ( mana kotcomera ) ise co tit yaterses va rokafa soka is konakeca nendara va ayaf rokeem… Sopron co tit gumimackaf.
Bak 1938, Hitler va kruldesa roka ke Ceskoslovenskafa soka meuyur. Kas batcoba va koncoba me remsetiker ?
Koe München bak 2025, JD- Vance va pomara mu ukrainik godivrozayar. Mancoba me tiyir numen europik va pakera aname parlerazega dace govebimaxud. Trump va uum do Putin rontion al suler. Va lana « zubira » do Kyiv al lagaskir : rojura ika ukrainaf kawot. To zvak tir kiren Zelenski tir proyik : gruper da va mek rojura di dadir. Nume va kota basbruxara vewar. Va europafa gotuskuca wan kaber, dure ruyeson va enageltaca : acagira va Rossia tir adrafa gu giwara va varafa Europa kev delfajaf vegungik.
Va skes teliz vodas vas walzera ke Timothy Snyder izvopik koe amerikaf feleem al belí, i va teliz exones va lanibelcaca ke München bak 1938 do München ke 2025. In tore kimbar da bak 1938 Hitler va mweduca is krulderaroka ke ceskoslovenskafa soka meuyur. Kiren inaf irubasikeem va konaka ava uyur, pune in ruyeyer da dreema dem ceskoslovenskaf wideyikeem me kruldeyer, isen da joweem ke bana patecta tiyir « tcaf », isen da kruldera ke germanaf lek va vezusa roka kristeyer. Kas batcoba va koncoba pu win kimbar ? Bak alubeaksat ke 1938, Hitler va kaliafa dilfura kev Ceskoslovenska kabuyur. München bak lerdeaksat ke 1938 : europafa gijarotiaca gorayad da germanaf gulestusik di zo gotudiliodayar. Batcoba ve tiyir toza ke tamavageja.
Snyders ruyer da ede Praha co acagiyir, pune toleafa tamavageja ape me co sokiyir, kottode me dum tela dire dilizeyesa.
Falon gu min, ukrainik va tolgenisik al djukuracagid, isen Zelenski koe Kyiv zavzagiyir lodame van divefu kelu co otceyer enide va divbline bowere co ti tazukayar. Acum, dimnarison va zolteks ke Snyders : « Vandiliodara va Rossia stasa va re ok kaikion rossiafa cenera, va gropatum ke tamavageja enwe co roredur. Rossiafa cenera, pilkovon tela turotisa gan amerikafa dobulura, va tamava gu osk warzafa rossiafa relingara voxosk kotlize relingasa geja fenkur. »
Si vis pacem, para bellum ? Ede va dili djumel, pune kas va geja gotugadial ?